El Priorat
El Priorat és una geografia que impressiona al visitant però que subjuga a qui l’ha de treballar.
​
El seu nom deriva de la Cartoixa d’Escaladei (Scala Dei), establerta el 1203 als peus de la Serra del Montsant, els espectaculars cingles de la qual constitueixen el límit septentrional de la comarca. El rei Alfons va concedir al monestir drets jurisdiccionals i econòmics sobre set pobles: el seu Priorat.
​
Aquest antic domini feudal ocupa la major part d’una peculiaritat geològica que és una taca de pissarra ferrosa (la “llicorella”) que té unes extraordinàries qualitats com a suport a la vinya. Al voltant de la taca de llicorella s’estén el sauló (granit degradat), i al voltant de totes dues s’alça un conjunt impressionant de serralades calcàries que les tanquen pel nord (Montsant), per l’est (Prades i Argentera) i pel sud (Llaveria).
Tant el sauló com la calcària comparteixen amb la llicorella tres propietats que les fan extraordinàriament atractives per al conreu de la vinya: una pobresa extrema de matèria orgànica, escassíssima retenció de la humitat i molta profunditat. A grans trets, la taca de llicorella coincideix amb la D.O.Q. Priorat i la de sauló (amb barreges de calcària i argila als extrems) amb la D.O. Montsant.
​
El paisatge del Priorat té una bellesa extraordinària perquè combina el blancs cingles de les serres calcàries, els foscos turons de llicorella i la clara plana de sauló, tots ells amb vegetació i microclimes diferenciats.
​
El visitant descobreix, als petits pobles del Priorat històric, els vestigis d’un món que es va adormir quan, fa més de cent anys, la plaga de la fil·loxera va arrasar la vinya, que havia estat la base de la seva economia, i va obligar a dues terceres parts de la població a emigrar.
​
Després d’una llarga espera, i gràcies a la creació de l’Escola d’Enologia de Falset i a la irrupció d’una colla de productors forasters innovadors que han prestigiat els seus vins internacionalment (Josep Lluís Pérez, René Barbier, Álvaro Palacios, Assumpció Peira, Dafne Cloe...), el Priorat torna a encarar el futur amb optimisme.
​
Avui, el Priorat és bellesa salvatge i és optimisme, però és, sobre tot, el rigor que exigeix estar entre els millors.