La carta

CARTA

ELS ENTRANTS

Croquetes de gallina i tòfona. 1,5€/u.

Croquetes de rostit i vi ranci. 1,5€/u.

Pernil de gla amb pa de vidre. 16€

Canelons Brichs amb foie i tòfona. 12€

Raviolis de gamba roja i ceps amb crema de tòfona. 13€

Amanida de salmó marinat. 10€

Micuit amb romer i melmelades. 15€

Burrata, tomata amb oli i pesto de festucs de La Bisbal. 11€

Carpaccio de llom baix gallec curat. 16€

ELS ARROSSOS

Melós de galera. 12€

Melós de costella i conill. 12€

TRADICIÓ I BRASA

Costelles de cabrit de La Bisbal arrebossades. 16€

Pollastre de Can Rovira amb tripa de bacallà. 15€

Cigrons amb tripa de bacallà. 10€

Cassola de caragols. 14€

Espatlla de cabrit de La Bisbal eco en dues coccions. 20€

Bacallà amb salsa de tomacons. 16€

Filet de peus de porc i poma amb foie i salsa de vi ranci. 12€

Entrecot Txogitxu a la brasa. 18€

Hamburguesa de vaca vieja a la brasa. 12€

Caragols a la llauna. 14€

Peix de llotja a la brasa (segons mercat). P.S.M.

LES POSTRES

Pastín Tatin 6€

El 7 textures de xocolata d'Oriol Balager. 7,5€

Selecció de gelats artesanals. 6€

Fresh (llima, llimona i menta). 7€

ELS MENÚS

Els vins

Oferim uns extensa selecció de vins de les denominacions d'origen Priorat i Montsant, a més de vins escumosos.

No pretenem fer justícia a l'enorme varietat de microclimes, sòls i conreus que caracteritzen als gairebé dos-cents productors de la comarca que tenim el privilegi de servir. Humilment, seleccionem una combinació de productes que ens sembla que és representativa d'aquesta varietat i que, alhora, presentin cadascun d'ells - des del més barat fins al més car - una excel·lent relació qualitat-preu.

Una ampolla de vi és sempre una aventura. Us convidem que en descobriu de noves a BRICHS.

Falset, porta del Priorat, s’estén als peus del Castell dels Comtes de Prades, del segle XII, on van néixer dues reines, Elionor, reina de Xipre i de Jerusalem, i Margarida, esposa de Martí l’Humà i última reina de la dinastia catalana. La caiguda del castell, el 2 de setembre de 1714, en mans dels miquelets comandats pel coronel Anton Vidal, constitueix l’última derrota de les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió.

Més de la tercera part dels falsetans medievals eren jueus, i el casc antic conserva molts vestigis del call. La plaça principal, La Quartera, està presidida per l’Ajuntament, el palau neoclàssic dels ducs de Medinacelli.

L’espectacular celler cooperatiu, d’estil modernista, és del 1919, quan les vinyes del Priorat ja havien estat devastades per la plaga de la fil·loxera, i constitueix una mostra de l’esforç desesperat de la comarca per salvar-se d’una decadència de la que només s’ha començat a recuperar fa una vintena d’anys.

Falset

El Priorat és una geografia que impressiona al visitant però que subjuga a qui l’ha de treballar.

El seu nom deriva de la Cartoixa d’Escaladei (Scala Dei), establerta el 1203 als peus de la Serra del Montsant, els espectaculars cingles de la qual constitueixen el límit septentrional de la comarca. El rei Alfons va concedir al monestir drets jurisdiccionals i econòmics sobre set pobles: el seu Priorat.

Aquest antic domini feudal ocupa la major part d’una peculiaritat geològica que és una taca de pissarra ferrosa (la “llicorella”) que té unes extraordinàries qualitats com a suport a la vinya. Al voltant de la taca de llicorella s’estén el sauló (granit degradat), i al voltant de totes dues s’alça un conjunt impressionant de serralades calcàries que les tanquen pel nord (Montsant), per l’est (Prades i Argentera) i pel sud (Llaveria).

Tant el sauló com la calcària comparteixen amb la llicorella tres propietats que les fan extraordinàriament atractives per al conreu de la vinya: una pobresa extrema de matèria orgànica, escassíssima retenció de la humitat i molta profunditat. A grans trets, la taca de llicorella coincideix amb la D.O.Q. Priorat i la de sauló (amb barreges de calcària i argila als extrems) amb la D.O. Montsant.

El paisatge del Priorat té una bellesa extraordinària perquè combina el blancs cingles de les serres calcàries, els foscos turons de llicorella i la clara plana de sauló, tots ells amb vegetació i microclimes diferenciats.

El visitant descobreix, als petits pobles del Priorat històric, els vestigis d’un món que es va adormir quan, fa més de cent anys, la plaga de la fil·loxera va arrasar la vinya, que havia estat la base de la seva economia, i va obligar a dues terceres parts de la població a emigrar.

Després d’una llarga espera, i gràcies a la creació de l’Escola d’Enologia de Falset i a la irrupció d’una colla de productors forasters innovadors que han prestigiat els seus vins internacionalment (Josep Lluís Pérez, René Barbier, Álvaro Palacios, Assumpció Peira, Dafne Cloe...), el Priorat torna a encarar el futur amb optimisme.

Avui, el Priorat és bellesa salvatge i és optimisme, però és, sobre tot, el rigor que exigeix estar entre els millors.

El priorat

Josep Maria Pallejà

Josep Maria Pallejà va començar a cuinar a Edimburg, on havia anat a estudiar anglès. Assessorat per la seva mare, al principi per via telefònica, va descobrir “els secrets d’una tradició honesta de cuina casolana”, i va descobrir també que hi tenia un talent innat.

A partir d’aquí, la dura formació, en part autodidacta i en part a la feina, de qui ha descobert tardanament la vocació. El procés culmina el 2012 quan, amb dos companys, obre a Marçà el seu propi restaurant. Un local modest, uns mitjans limitadíssims, un espai de treball incòmode, però Josep Maria triomfa i es fa un nom a la comarca.

L’èxit obliga a replantejar-s’ho tot. Josep Maria busca i troba nous aliats, tanca el restaurant, experimenta, es forma a la que aspira a ser una de les millors escola de cuina del món (Culinary Institute of Barcelona). Finalment, torna a la comarca amb una infraestructura digna del seu talent, el restaurant BRICHS.

El Chef